Aquest tema de la seguretat ciutadana desperta tants comentaris i batalles polítiques com falta d’un anàlisis més real del tema. Amb la de pàgines que s’han escrit sobre la seguretat ciutadana i la comissaria de policia, un pensaria que realment hi ha un debat que cerca un camí per solucionar la inseguretat que es percep. Res més lluny de la realitat. Avui dia tot es converteix en una arma política per llençar al cap de l’altre. Tot s’analitza en termes de rendibilitat electoral (pels que manen i pels que voldrien fer-ho) en comptes de buscar camins de solució.
A l’etapa de govern encapçalada pel Sr. Jaume Torramadé a Salt gairebé es va doblar la plantilla de la policia municipal mentre que el nombre de població creixia en menor proporció. L’increment de la plantilla va fer insuficients les actuals instal·lacions. Es va plantejar fer una nova comissaria, compartida amb els mossos d’esquadra (compartir despeses, únic lloc on adreçar-se els ciutadans que vegades no saben ben bé a qui li toca què,...,). El Departament d’Interior de la Generalitat va dir que res de res fins que s’acabés la implantació territorial dels Mossos. Aquesta finalment va concloure però el nostre ajuntament, abans de saber si seria o no possible la comissaria compartida, ja tenia el seu projecte particular. S’aprovaven primeres pedres sense previsió de pressupost per continuar-ho, després s’hi posava més diners, etc. Ara els Mossos sembla que vindran però res de compartir, de fet traslladen la comissaria de Vista Alegre de Girona.
Total que no tindrem una comissaria nova sinó dues. I un es planteja: algú creu que tot plegat canviarà gaire la sensació de seguretat o d’inseguretat que tenim? Algú ha pensat que el model de creixement que arrosseguem a Salt pot influir d’alguna manera? Algú ha pensat a prioritzar ja les polítiques per revertir la situació? Algú ha pensat a prioritzar el creixement en qualitat incidint sobretot en aquelles zones més degradades? Algú ha pensat que el canvi poblacional accelerat i constant que experimentem dificulta l’arrelament i al integració, que aquesta mobilitat ens porta a escenaris de major precarietat? Algú ha pensat que independentment de la procedència de cadascú sempre – a Salt i allà on sigui- les situacions socials d’exclusió i marginalitat tenen i han tingut una relació directa amb la inseguretat? Si no som capaços de parlar de la situació social del poble i debatre polítiques per millorar-la, el debat sobre les comissaries fa més aviat pudor d’engany a la gent, amb solucions ràpides però falses. De fet, és previsible que a les pròximes eleccions assistim a una subhasta per veure qui diu que posarà més policia.
La comissaria dels mossos es planteja al Mas Masó, a la ratlla entre Salt i Girona. Tindrem l’oficina regional més a prop, això sí. Independents per Salt fa temps que demana una escola al Mas Masó perquè la que hi ha ja està plena. N’hi ha una altra en barracons al mateix terreny que creix plena i que ara es trasllada i que previsiblement se n’hi haurà de posar una altra sense previsió d’ubicació definitiva. I tot això en un barri on s’hi construeixen més de set-cents habitatges. On aniran els nens i nenes quan ja hi visqui tothom? Segons el nostre parer si haguessin fet la comissaria uns metres més enllà, a Girona, tindríem el mateix servei - fa no fa amb la mateixa proximitat- els de Girona no s’emprenyarien i podríem negociar amb el departament d’Educació l’escola que és el que ens fa falta realment. Perquè no es fa doncs? Perquè l’educació no és una prioritat, perquè sembla que no dóna els vots que dóna una comissaria. Ja seria hora que els nostres governants, i alguns que pretenen ser-ho, pensessin en la gran fugida de població de Salt cap a escoles de Girona o directament de tota la família cap a altres municipis. I aquest, encara que no es vulgui veure, és un factor important en el plantejament de molts saltencs a l’hora d’emancipar-se a Salt o anar a viure a un altre lloc.
Cal millorar urgentment l’educació al nostre poble apostant per la qualitat, amb suficients centres que ens permetin un bon repartiment de l’alumnat, baixada de ràtios,..., i ben repartits pel poble. La trajectòria del nostre ajuntament és pensar que el problema no és nostre sinó del Departament d’Educació de la Generalitat. En aquesta línia anem assistint a una gran dificultat per fer cessions de terrenys, a una mala planificació i a un augment de la massificació. Una altra influència futura en el tema de la seguretat. En parlem?
Juliol 2009
