Exposició de motius:
El Pla Local d’Habitatge de Salt és un instrument que ens ha d’ajudar a revertir la situació de l’habitatge al nostre municipi. Una situació caracteritzada per l’elevada densitat de població, dèficit d’espais públics, d’equipaments, de serveis i una gran mobilitat de població deguda principalment a la busca d’entorns que aportin una major qualitat de vida. El model de creixement que ha sofert el nostre municipi, sobretot als anys setanta, i la falta de polítiques ambicioses que busquessin capgirar la situació creada, ha anat provocant aquesta mobilitat i la degradació a alguns barris, amb tot el que comporta. Salt tampoc ha quedat al marge de la darrera onada especuladora que ha dificultat enormement l’accés a l’habitatge de molts sectors de població i l’endeutament de moltes famílies. Amb tot, però, ni a Salt ni a cap altre municipi es poden generalitzar les seves necessitats i problemàtiques ja que cada poble o ciutat té les seves pròpies característiques. Per exemple: Salt no és un municipi que es caracteritzi pel fet que el preu de l’habitatge, degut al turisme de segona residència o per ser una capital important, s’hagi incrementat de tal manera que la pròpia població que es vol emancipar hagi de marxar a altres municipis amb uns preus més assequibles. Salt ja és d’aquests municipis amb els preus més assequibles, per tant les receptes no poden ser les mateixes a tot arreu. Amb tot, els preus també es van disparar suficient per dificultar-ne l’accés. Caldrà veure quines són les polítiques que es poden aplicar a nivell local i quines s’han d’aplicar a nivell més general per no equivocar-nos i carregar als municipis l’intent de pal·liar els problemes que s’han generat en altres àmbits.
Per primera vegada un document aprovat fa esment a qüestions llargament reivindicades per aquest grup municipal com són la rehabilitació d’immobles i l’esponjament de les zones més degradades o amb més risc de degradació. Tot i així, l’ambigüitat ens genera dubtes de que realment es busqui avançar en aquest sentit.
L’objectiu principal que perseguim, i aquest pla ens hi hauria d’ajudar, és la millora de la qualitat de vida de la ciutadania saltenca. I això passa per frenar la mobilitat de població i aconseguir l’arrelament d’aquesta. Uns aspectes claus que pot abordar un PLH haurien de ser la millora de l’entorn, les condicions d’habitabilitat, etc. Per tant des d’IPS-ICV plantegem que aquest Pla Local d’Habitatge hauria de ser bàsicament un pla de millora urbana i de facilitació de l’accés a l’habitatge per a la pròpia població, independentment de la procedència d’aquesta. Per una banda aquests objectius no es poden plantejar de forma deslligada. I per l’altra l’accés a l’habitatge no pot acabar esdevenint l’excusa per a les polítiques “desarrollistes” de sempre centrades en el creixement urbanístic.
D’entrada volem fer algunes apreciacions sobre alguns conceptes que surten en aquest Pla Local d’Habitatge:
-Solidaritat urbana: Com exposava més amunt es tracta d’arrelar, de facilitar que la gent jove que s’emancipa triï quedar-se a viure a Salt per les facilitats i per la qualitat de vida que ofereix el seu poble. Per tant no es tracta de ser el municipi més “”solidari”” de les nostres comarques en facilitar que tothom qui no tingui on anar vingui a Salt. Quan tots els ajuntaments i administracions implicades es creguin això de l’àrea urbana, per les coses bones i les dolentes, quan les “ciutats-jardí” del nostre entorn apliquin allò que en aquest PLH es defineix com a solidaritat urbana, nosaltres farem plantejaments més enllà de les nostres necessitats. Mentrestant aquesta anomenada “solidaritat” Salt l’ha cobert amb escreix.
-Demanda d’habitatge: Només volem contemplar la demanda que generem nosaltres mateixos i no fluxos i moviments de població de més gran escala. No defugim d’assumir les nostres pròpies responsabilitats com a poble, el que hem creat amb aquest model de creixement. Però no acceptem contemplar una demanda en base a paràmetres més generals ni el paper que des de fora es vol fer jugar a Salt. I és hem de tenir en compte que la previsió de la demanda d’habitatge que fem i la demanda real que tindrem guarden una relació. És a dir, que cal plantejar-nos quanta demanda volem tenir o no tenir, analitzar la realitat objectiva i finalment actuar sobre aquesta. Per posar un exemple: Una previsió de la demanda exclosa – aquella que difícilment pot assumir ni habitatge social- (pag.81) basada en fluxos migratoris pot tenir més a veure amb una creació d’oferta que orienti la demanda cap a Salt que no una actuació de resposta a les necessitats actuals sobre la pròpia població.
D’acord amb l’exposat, SOL·LICITA:
1. Suprimir de l’apartat d’Objectius dels instruments de planificació i programació d’habitatge (pag.4) el punt 3: “Proposar iniciatives encaminades a facilitar la creació de noves promocions d’habitatge, tant de lloguer com de venda i tant de promoció privada com pública”.
2. A la part d’Anàlisi i pel que fa a les previsions de la demanda d’habitatge (a la qual després ens haurem d’adaptar) treure les que fan referència a creixement migratori i centrar-nos en el creixement vegetatiu. (pag.10).
3. El punt 1.6.2 (pag.63) exposa un Pla General que a hores d’ara hi ha elements modificats, per tant probablement s’hauria d’actualitzar.
4. Apartat de solidaritat urbana (pag.90, segon punt). Suprimir l’allotjament d’acollida per a immigrants. Les actuacions a plantejar han de ser universals. Els col·lectius que definim no es poden establir per qüestions de procedència sinó per situació econòmica, circumstàncies personals de vulnerabilitat, etc,
5. Pel que fa al punt 3.2. (pag.93). Estratègies del Pla Local d’Habitatge considerem que s’hauria de suprimir o clarificar el punt 4 en una línia de no estimular noves promocions: “promoció de nous habitatges socials intervenint en el desenvolupament de nous àmbits i sectors...”. Els punts d’optimització del parc existent, manteniment i rehabilitació d’aquest, transformació i millora dels àmbits més densificats,..., els trobem en bona línia. Ara bé, tot allò que pretengui estimular el creixement urbanístic (noves promocions,..,) considerem que és més del mateix que patim a Salt. Una altra cosa és vetllar perquè les promocions en vies de desenvolupament aprovades contemplin % d’habitatge social que per llei els pertoqui.
6. Respecte al punt 4 de Definició de programes d’actuació i els Annexes:
-Camp 1: Planejament i gestió urbanística. Suprimir els apartats que plantegen el creixement urbanístic com a objectius o actuacions del PLH.
1.4. Redacció i tramitació de MPPG per esponjament i millora de l’àmbit. L’esponjament només surt al títol i tot el redactat d’aquesta actuació és ambigu. Caldria parlar de la compra progressiva d’habitatges que es vagin venent degut a la gran mobilitat de població que tenim per a l’obertura d’espais públics via enderroc. Si bé no cal definir una illa en concret per a aquesta actuació sí que caldria definir un estudi amb uns indicadors que ens ajudin a triar correctament el lloc on actuar. Indicadors com: estat de conservació dels immobles, estructura de la propietat, mobilitat de població, costos i temps provable d’execució, superfície total alliberada, efectes sobre l’entorn (guanys en una major centralitat), majors o menors possibilitats que la iniciativa particular reverteixi el camí de degradació, etc.
Pel que fa al reallotjament, que sí que s’indica, cal matisar que només serà quan l’Ajuntament disposi d’un percentatge prou elevat d’habitatges comprats (que per força serà llarg en el temps), i per tant s’haurà de preveure l’adquisició d’habitatges a l’entorn proper de l’actuació per un reallotjament de proximitat. S’haurà de suprimir la possibilitat que contempla d’esponjar per un costat i fer-hi nova construcció per l’altre. Les zones on s’ha d’actuar són prou denses per plantejar-te únicament alliberar espai. Si per motius econòmics es requereix més temps és preferible a voler acabar abans i que la transformació sigui mínima.
7. Respecte al punt 4 de Definició de programes d’actuació i els Annexes:
-Camp 2. (2.1). La delimitació de les àrees de tanteig retracta s’han de contemplar com a possibilitat a estudiar per si pot ser l’eina més adequada. Ara bé, considerem que s’hauran de definir, si és el cas, quan es tinguin clars els llocs on es vol fer l’adquisició d’habitatges, no abans.
-Camp 2. (2.2). El programa d’adquisició d’habitatges no parla de l’objectiu d’esponjament. Tant sols parla d’incrementar el patrimoni públic de sòl i habitatge i augmentar el parc públic de lloguer. Per tant considerem que s’hi hauria d’incloure. Si bé els continguts i objectius que planteja els compartim, trobem que no són incompatibles amb la rehabilitació i l’esponjament ja que estem parlant (en el cas de l’esponjament sobretot) d’actuacions a llarg termini que mentrestant poden servir pels objectius de lloguer, d’habitatge social per a diferents circumstàncies temporals,etc.
8. Respecte al punt 4 de Definició de programes d’actuació i els Annexes:
-Camp 3. Promoció d’Habitatges. Considerem que s’hauria de suprimir tot aquest camp d’actuació ja que es refereix a promocions d’habitatge nou.
9. Punt 5. Execució del pla. En el mateix sentit que la resta d’al·legacions considerem que caldria suprimir la promoció d’habitatges en els terrenys que s’obtinguin. (p.99).
La dificultat per accedir a un habitatge digne i l’endeutament de la gent treballadora han estat algunes de les conseqüències més evidents que ens ha deixat aquesta època de cobdícia sense control en forma d’especulació. I la fugida de la gent de Salt que amb els anys ha anat prosperant i estabilitzant-se no s’atura. Els reptes que plantegem per un Salt del futur que es reconegui a sí mateix amb orgull, passen per millorar la qualitat de vida de les persones que hi vivim. Una condició sense la qual no aconseguirem frenar la mobilitat de població, no aconseguirem l’arrelament que necessitem perquè tothom es faci seu el poble i puguem millorar-ne la convivència. Els àmbits de treball són diversos, però l’urbanisme ha demostrat ser un factor molt important. Estaria bé aconseguir que aquest Pla Local d’Habitatge no fos un programa més d’administracions superiors al que ens apuntem, a veure si cauen diners, sinó un pas ferm i ambiciós cap a una transformació més profunda. A aquestes alçades no cal aprovar res amb pressa. Tampoc cal plantejar actuacions pretenent que amb pocs anys estarà resolt. Cal que no amaguem les necessitats amb possibilisme i que tracem un full de ruta transformador al que hi anirem arribant a mesura que puguem. No cal enganyar ningú i sí ser coherents en triar el camí que ens porti on volem anar.
