En els darrers temps hem vist com l’Ajuntament de Salt anava modificant el Pla General per, entre altres coses, anar transformant les zones industrials cap al sector terciari. Els propietaris dels terrenys afectats ho han celebrat, el valor del sòl s’incrementa respecte del que tenia amb la simple qualificació industrial. Ara bé, i el poble? Què ens suposa aquest canvi en el futur?
Van començar amb els polígons de La Maret , als voltants de l’Espai Gironès. Vista la transformació de la zona, amb la implantació del gran centre comercial, podíem trobar fins i tot lògic que s’admetessin altres usos. Tot i així, hagués estat bé treure’n alguna compensació tots plegats. Per exemple la millora de la part oest del carrer de Lingen fins a la tanca de l’AP7. Més difícil d’entendre però és el polígon de Torre Mirona. O el sector de la Riera Marroc
Es veu que no n’hi ha prou encara, i aquí no s’acaba. La darrera modificació preveu convertir en comercial tot el terreny al sud del camí dels Carlins. Algú que estigui al cas del Pla General es preguntarà...: aquí s’hi preveia un desenvolupament futur en sòl residencial i zona verda. S’ha canviat? La resposta és que no pel que fa al residencial. De fet, per no eliminar la superfície residencial i fer lloc, els habitatges previstos es concentraran en un racó d’aquest sector cosa que n’augmentarà considerablement la densitat. Podríem pensar que amb aquestes operacions es fa a tothom content. Uns augmenten el seu patrimoni i l’ajuntament recapta més diners. Però fem un exercici de veure quin futur dibuixem per al poble de Salt. I és que alguns ja veiem que anem convertint Salt en el polígon comercial i residencial de baixa qualitat de l’àrea urbana de Girona. Aquest és el paper que volem jugar? I tot plegat ho impulsa el nostre propi ajuntament.
Està provat que les feines del sector industrial acostumen a ser més estables i exigeixen un major nivell de qualificació professional. En canvi, en el sector terciari impera més la precarietat i la baixa qualificació professional. Avui dia, en plena crisi del model productiu, cal apostar per noves activitats i nous models. Estem prou escarmentats d’aquelles activitats basades en els baixos costos salarials, ara deslocalitzades precisament pel mateix motiu. És el moment d’un desenvolupament econòmic en un context de proximitat, de lligams amb el territori, i per tant amb molta més resistència a les crisis globals, al model especulatiu. És el moment de posar les bases cap a la qualitat i la sostenibilitat, cap a nous sectors relacionats, per exemple, amb l’eficiència energètica, les energies alternatives o la investigació en diversos camps. No podem promoure, ni com a país ni com a municipi, la desindustrialització tot convertint-nos en un poble de cambrers i dependents que van de contracte en contracte– amb tot el respecte per a aquestes professions.
Si les persones tenen tendència a viure a prop del lloc on treballen està clar quin futur estem dibuixant. Ens agradaria un Salt amb menys mobilitat i precarietat, més heterogeni a nivell laboral, amb persones arrelades que conviuen en un poble que encara es reconeix a si mateix. Al poble de Salt, començant pel seu ajuntament, li cal mirar cap al futur més enllà dels períodes electorals i dels interessos personals propers dels seus governants.
