Portem molts anys reclamant que Salt necessitava emprendre polítiques de transformació en profunditat, pensant especialment en les zones més degradades. Amb més o menys finançament tocava almenys definir un camí per actuar amb criteri. Com que no es va fer s’han presentat plans com Salt 70, el seu programa de continuació i altres sense saber orientar les polítiques de millora urbana en una línia transformadora. En conclusió, no s’han aprofitat prou aquests plans. Bàsicament s’han fet pegats i ja veurem si ara no enderrocarem també algunes inversions fetes. Tot i així, continua sent necessària aquesta renovació de la zona centre i definir d’una vegada com actuar, a on, amb transparència i informació.
Ningú nega ja que de Salt n’ha marxat molta gent. I ha marxat la gent que ha volgut i ha pogut. Perquè? Simplement perquè les persones que van arribar als anys 60 i 70, que van anar prosperant, no van veure que el seu barri fes el mateix camí. Per tant simplement han buscat millors llocs per viure si s’ho han pogut permetre. I el lloc que ells han deixat l’han ocupat noves persones que començaven de zero. Tot plegat ha anat acompanyat de situacions de precarietat, de pobresa,…., que han comportat l’augment de la marginalitat, de problemes de convivència, d’inseguretat, etc. Aquests fets han incrementat la fugida de persones de Salt cap a altres barris o altres poblacions creant una roda difícil d’aturar. Ja fa temps que tocava marcar un full de ruta per començar a girar la truita i revertir aquesta situació. Sembla que podria arribar finalment aquest moment ja que l’Estat i la Generalitat hi posaran diners. Tot i així ja veurem quants i durant quant de temps perquè des de que es va anunciar ja han canviat una mica les coses en la línia de les retallades.
Si tot plegat es vol fer ben fet es farà un estudi rigorós de l’estat de conservació de les comunitats, de la mobilitat de la població que hi ha, dels pisos buits, de l’estructura de la propietat, de l’efecte de l’actuació en un lloc o altre respecte a la millora de l’entorn en general, dels costos i d’allò que s’està disposat a pagar per evitar especulacions, temptacions, etc,…,
La informació, però, és escassa. De fet s’ha posat el carro davant dels cavalls. Tal com hem dit, primer s’havia d’estudiar bé el que volem fer i com, s’havia d’obrir la participació i després llençar la proposta. Però ja sabem que a Salt no acostuma a anar així.
S’ha de deixar clar que no es tracta de fer fora ningú sinó el contrari, de frenar la marxa de població tot millorant l’entorn. S’haurà de decidir a on s’actua en els enderrocs i en les rehabilitacions – si finalment aquesta part també es fa. S’haurà d’aprofitar el problema d’enorme mobilitat per comprar els pisos de qui els deixi, la gran quantitat de pisos que estan en mans de bancs i que van a la subhasta. I com a molt, al final del procés es poden fer permutes en igualtat de condicions, i a la mateixa zona, per qui quedi en el lloc d’esponjament que es triï. Mentrestant, allò que es vagi adquirint haurà de servir per facilitar l’accés a l’habitatge a tots aquells saltencs que es volen emancipar i que necessiten un primer impuls i facilitats.
Arriba l’oportunitat d’iniciar el camí de transformació en l’aspecte urbanístic, però també en d’altres. Es tardarà 15, 20 o més anys, però ja fa tants anys com això que Salt necessita polítiques a llarg termini per millorar la qualitat de les zones amb risc de degradació, que ha de ser en definitiva la millora de la qualitat de vida de qui hi viu.
