El passat diumege 31 d’octubre sortia publicat a El Punt un article d’opinió de l’Alcaldessa de Salt. Primer de tot he de dir que trobo bé que la gent s’expressi als mitjans que tingui al seu abast. Ara bé, considerem èticament reprovable que s’argumenti mentint sobre la postura d’altres. Concretament la Sra. Alcaldessa afirmava que el nostre grup “ha decidit despenjar-se del pla, sense aportar cap alternativa ni projecte”.
Anem a pams:
1r. Independents per Salt no s’ha despenjat de cap pla. De fet, és l’únic grup que porta uns quants mandats reclamant l’elaboració d’un pla ambiciós de transformació de la zona centre. El que passa és que ni governs anteriors ni l’actual van complir els acords signats per realitzar un estudi concret i rigorós amb l’objectiu de tenir suficient criteri a l’hora d’elaborar-lo.
2n. De projecte encara no n’hi ha cap, que nosaltres sapiguem. Ara mateix l’únic que hi ha és un conveni que diu quants diners es comprometen a posar diferents administracions en els dos primers anys. I de fet, ja no es posaran en dos anys sinó en quatre, sense quedar clar d’on sortiran la meitat d’aquests.
El que cal és estudiar diferents indicadors sobre la zona: l’estat dels immobles, l’estructura de la propietat, la fugida de població, mancances al barri, elements de centralitat, etc, per esbrinar on es fa més necessària una intervenció pública sense la qual l’únic camí sembla el de la degradació. A partir d’aquí s’ha de començar a elaborar un projecte basat en la participació i la transparència. Un projecte que generi complicitats i il·lusió entre la població tot tenint clar que per força tindrà una execució a llarg termini –bastant més dels 12 anys que deia la Sra. Alcaldessa. Aquest fet implica uns objectius parcials avaluables i una revisió periòdica de tot el projecte. Això sempre i quan no es vulgui tornar a vendre fum i generar desil·lusió per un nou pegat que no canviï gaire res i a més generi afectats.
I si parlem de projecte, una idea que indica continuïtat,..., cal sumar-hi polítiques que vagin més enllà de l’urbanisme. Per exemple: el suport a les comunitats de veïns està en un ordre de prioritats molt baix respecte de les necessitats que hi ha, i totalment subordinat a les ajudes puntuals. Per ser creïble ja hauria de figurar dins de l’estructura política municipal sense condicionants, com ho estan altres despeses més discutibles.
3r. És difícil tenir una alternativa a un projecte inexistent. En tot cas la tenim a com s’està fent tot plegat. Una cosa és sortir a la premsa dient que s’enderrocaran 600 pisos sense tenir res més al darrera que un conveni parcial que no defineix gaire res. I l’altre és començar a fer les passes que pertoquen: l’estudi, el procés d’elaboració participatiu i garantir que ningú en sortirà malparat (que això sí que ajuda a l’alarmisme).
El passat més de febrer Salt sortia als mitjans de comunicació per una polèmica que reflectia la fragilitat de la situació social al nostre municipi. Suposem que va fer falta aquella sacsejada perquè alguns se n’adonessin que calen transformacions de més profunditat que la simple gestió adornada de sempre. Però com acostuma a passar, el que més importa és la propaganda. Aquesta vegada però, no els ha sortit gaire bé per diferents motius, un dels quals és la manera que tenen de respondre davant la discrepància.
Des d’Independents per Salt, no renunciem a tirar endavant un projecte transformador per la zona centre i per Salt, es digui ARU o com es digui. Però no acceptarem que allò que proposem des de fa tants anys es faci de qualsevol manera i sense garanties.