Utilitzaran mil i un tertulians a sou, alguns d’ells experts econòmics. Sí! aquells experts que negaven que hi hagués bombolla immobiliària fins que van començar a explicar-nos perquè havia petat. Aquells experts que diuen que s’ha d’estimular el consum i sense acabar la frase proposen moderació salarial (no sé amb quins calers volen que consumim). Els mateixos que proposen rescatar al sector financer perquè puguin donar crèdits i reactivar l’economia, però que callen quan els crèdits continuen encallats i, amb els diners de tots, els directius bancaris s’apugen un 30% el sou mentre acomiaden el personal.
El dia 29 hem de sortir al carrer per dir que ja no ens ho empassem més, que no acceptem que la crisis la paguin els de sempre, els que no hi tenim res a veure. Que no acceptem la retallada de sous, ni la congelació de les pensions, ni l’abaratiment de l’acomiadament, ni les retallades als serveis públics ( a l’educació, a la sanitat,..,), etc.
Ja ningú se’n recorda de la “refundació del capitalisme” de la qual parlaven al començament d’aquesta crisi veient el que l’havia provocat. Al final han decidit atacar els més febles ja que sembla que encara queda marge per escanyar una mica més. Si volen solucionar el dèficit que paguin les grans fortunes, que acabin amb l’economia submergida, amb la corrupció, amb els paradisos fiscals,..,.
De fet, el que estem discutint al final són els seus privilegis enfront de la qualitat de vida per a tothom.
La resposta unitària del poble treballador podrà servir més o menys perquè el govern espanyol rectifiqui (si més no ara mateix) però sobretot servirà per conscienciar i perquè vegin clar que no es poden prendre totes aquestes mesures sense una resposta ferma de la gent. O dit d’una altra manera, per prevenir que aquest atac a la gent treballadora no sigui només el primer pas.
