Ens agradaria no tenir raó quan des de fa anys denunciem que la situació social de Salt s’està degradant.
Per solucionar un problema primer has de reconèixer que el tens. A Salt s’ha estat molt de temps repetint la consigna que tot és molt positiu, enriquidor, que avancem i bla, bla… Com que la realitat és tossuda ha arribat el moment que la cosa ja no cola i ara els mateixos que feien aquell discurs s’han passat al populisme. Ara pràcticament tothom competeix per veure qui té el discurs més dur però sense aportar igualment cap solució, només més enganys. En aquests moments la competició política saltenca està en qui se n’aprofitarà de la situació social que patim pels seus propis beneficis.
Salt necessita un gir que comença per implantar l’honestedat a la política municipal. Comença per ser necessari de seure’ns tots plegats, posar els problemes sobre la taula i marcar un ordre de prioritats per afrontar-los.
A Salt li calen dos grans eixos:
- Actuacions fermes per defensar els drets dels ciutadans, començant pel dret al benestar a casa teva, a la teva comunitat, al teu barri.
- Actuacions decidides per prevenir i eradicar la degradació dels barris i les situacions de marginalitat.
Per a poder-ho dur a terme cal unitat de poble. No s’hi val a dividir el poble entre procedències per despistar o aconseguir vots. En tot cas s’hauria de dividir entre els que volem viure millor al nostre poble i qui vol impedir que això sigui possible.
Cal que ens comencem a plantejar d’una vegada un model de desenvolupament diferent. Un model que prioritzi la millora progressiva de la qualitat de vida de les comunitats, dels barris, de les persones que vivim a Salt. Un model que impulsi la participació i l’organització de la gent a nivell veïnal, social, cultural, esportiu… A Salt ja fa molts anys que s’hauria d’impulsar una educació de qualitat en tots els àmbits i edats, començant per baixar la massificació dels centres educatius. Una educació que faciliti que la gent es quedi, que els joves tinguin expectatives, etc. Ja fa molts anys que s’havia d’haver invertit per millorar els barris, per frenar la mobilitat de població i alhora facilitar l’accés a l’habitatge dels que ja hi som. I no créixer més i més per fer quatre calers amb totes les necessitats que comporta aquest creixement. Uns calers que després no s’inverteixen en solucionar aquestes necessitats sinó en polítiques elitistes per quedar bé a fora o per la propaganda del govern de torn.
D’entrada cal impulsar un fort teixit associatiu, de procedència diversa, que sigui un pilar de la unitat ciutadana contra la fractura social. Cal una aposta clara pel suport a les comunitats de veïns. Hauria d’haver-hi un contacte permanent de l’ajuntament amb aquestes comunitats i no deixar que es degradin. L’ajuntament hauria d’estar al cas dels pisos ocupats amb els quals es trafica, amb els que generen molèsties contínues, amb les situacions de fallida econòmica de les comunitats. L’ajuntament hauria d’aportar com a prioritat tot el seu potencial per afrontar aquestes situacions. I en tot allò que legalment no pugui, pressionant a qui sigui per fer-hi front.
I tot plegat ho hem d’aconseguir buscant complicitats, com un sol poble que té problemes però que vol millorar la seva qualitat de vida. Si no ho fem així només estem al primer pas d’una fractura social i de l’agreujament dels problemes. Per tant, prou propaganda, prou populisme. Hem de començar un altre camí.
Independents per Salt
Salt, 16 de gener de 2011
I tot plegat ho hem d’aconseguir buscant complicitats, com un sol poble que té problemes però que vol millorar la seva qualitat de vida. Si no ho fem així només estem al primer pas d’una fractura social i de l’agreujament dels problemes. Per tant, prou propaganda, prou populisme. Hem de començar un altre camí.
Independents per Salt
Salt, 16 de gener de 2011
